Conclusions finals

Com a conclusió final, el psicopedagog del meu centre actua en l’àmbit d’intervenció de centre, professorat i un grup d’alumnes de manera individual degut a les seves necessitats educatives especials. Això ha portat poder fer unes practiques força completes i globals, ja que he estat en molts àmbits diferents. L’objectiu primordial del psicopedagog és fomentar l’harmonia de centre, que tothom (petits i grans) s’hi senti a gust.

La meva participació ha estat d’observació i seguiment mentre el psicopedagog feia la seva feina. Després de la intervenció, ens quedàvem ell i jo per comentar com havia anat. Aquesta estona m’agradava, ja que em valorava la opinió i em feia sentir part del seu projecte. Valoro molt bé haver invertit el meu temps en seguir i aprendre del psicopedagog de l'escola. M'ha donat una nova perspectiva del tipus de feina que implica, i del paper que juga al centre. 

Les majors dificultats han sigut coincidir en hores, ja que treballem al mateix centre, però posant-hi ganes i les facilitats que ens han donat, ho hem pogut fer tot. 

La meva actuació pel pràcticum II ha estat aconsellada pel mateix tutor de pràctiques, ja que la faré al mateix centre, i m'agradaria que es centrés en l’assessorament, el seguiment i l’avaluació de la implementació de la nova metodologia de centre anomenada: espais d’aprenentatge. Aquest any, l’escola ha començat un nou projecte per canviar la metodologia a les tardes. Tinc ganes de que el meu pràcticum II se centri en aquest projecte d’innovació, perquè m’interessa, m’agrada, m’atrau i en vull saber més. 

Prova de matrius progressives de Raven (CPM)

La prova de matrius progressives de Raven (CPM) és un altre test per completar el diagnòstic d'un alumne. Es tracta d'un seguit de proves el qual es valora la rapidesa en relació al nombre d'encerts.

La següent imatge és exemple de les proves que es passen a l'alumne:

 

Hauria d'encertar quina peça falta en l'últim quadrat. Això ens dóna una idea del quoficient Intel·lectual de l'alumne, que també es podria completar amb les altres informacions.

 

Per més informació sobre aquest test, es pot consultar a: http://en.wikipedia.org/wiki/Raven%27s_Progressive_Matrices (però és en anglès!).

CENTIL

El centil és un terme utilitzat a la psicopedagogía a l'hora d'analitzar els resultats dels tests dels alumnes. Crec que no havia sentit mai abans aquest nom!

 

Indica el percentatge d'iguals que tens per sobre i per sota, per tant, com més alt és el centil d'un alumne millor.

 

Anem a posar un exemple. Un alumne surt que té un centil de 70. Significa que té per sobre seu 30 alumnes i 69 per sota. Com a conclusió, seria un bon resultat.

 

Els casos més baixos tenen centils per sota del 40.

Prova d'Intel·ligència Wechsler

Aquesta prova és una de les eines del psicopedagog per veure o tenir una indicació sobre l'anomenat quoficient Intel·lectual (QI). Seria obtenir dades sobre una vessant més clínica dins de la nostra feina.

 

Durant les practiques, ha estat passada a alguns alumnes.

 

El que he après, és que si un alumne que ens arriba com a psicopedagogs perquè la mestra diu que possiblement tingui dislèxia o disgrafia, i ens surt un QI baix en tots els àmbits i barems, no estem parlant mai de cap cas de dislèxia. Estaríem davant d'un cas amb QI baix en tots els sentits. Per tant, possiblement les dificultats que tingui aquest alumne davant d'un text o d'una redacció, tinguin origen en el propi Quoficient Intel·lectual. Llavors, l'orientació seria diferent.

 

Atenció! No només ens fixarem en la prova de Wechsler per treure informació de l'alumne. Hauríem de fer-li més proves, i sobretot, estar amb ell i veure com reacciona davant les diferents situacions. 

 

Per més informació sobre aquesta prova, podeu consutlar el següent pdf: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/383/1/169.pdf

Figura complexa de rei

Davant del cas que anteriorment us he comentat sobre la mala presentació en una llibreta, el psicopedagog li passa la prova de la figura complexa de rei.

 

Aquesta prova consisteix en haver de copiar, el més semblant possible, la següent figura en un altre paper:

 

 

Mentre l'alumne realitza la prova, se li donen colors diferents per després nosaltres veure per on ha començat i per on ha acabat.

 

El resultat va ser sorprenent, ja que la figura no s'assemblava de res. Això ja ens indica que hi ha una alteració. Ens dóna una senyal de com aquest nen, veu el món.

 

Per altra banda, llavors li va dir que sense mirar el model, dibuixés tot allò que recordés de la figura. Evidentment, els resultats també van ser sorprenents: no recordava res, tan sols un quadrat.

 

Aquest fet també va indicar al psicopedagog que la memòria visual, se'n veu afectada.

 

A partir d'aquests resultats, ara cal buscar la millor manera com motivar i acompanyar a l'alumne per tal que millori en els seu escrit.

Diferenciació en les intervencions del psicopedagog

El que us explicaré en aquesta entrada és una reflexió més aviat personal, proposada pel consultor que m'acompanya i extreta dels meus propis pensaments i idees basats en l'experiència que estic tenint.

 

Un dels papers que té el psicopedagog a l'escola és intervenir d'una manera més clínica. Referint-me a les entrades del meu blog, penso que són aquelles que parlo del qüestionari CPQ o de l'exploració logopèdica, ja que són recursos que ens donaran respostes més aviat clíniques. Tot i així, el psicopedagog assessora i treu conclusions, però en cap moment és qui recepta medicaments (això ho fa el psiquiatre).

 

En canvi, un altre paper que té i és dels més recorrents, és el paper d'assessor. Vindria a referir-me a aquest rol en totes les altres entrades que he fet: assessorament a un pare preocupat, a una mestra per com tractar l'alumna, a l'equip directiu per com encarar els nous projectes, etc.

 

Estimat lector, estimada lectora, penseu el mateix?

Disculpes

Sento dir que últimament no he pogut escriure gaire al blog ja que el psicopedagog ha estat fora per formació i no hem coincicit en hores. Properament us poso al dia!

Temps de descans

Aquesta setmana, durant les practiques, he après o reflexionat sobre el temps de descans dels nens i nenes.

 

Sovint participo en reunions de pares per parlar dels seus fills perquè tenen certs comportaments no adequats a l'aula (nerviosisme, ganes de cridar l'atenció, mala presentació, etc). Llavors, comenten que la vida a casa són extraescolars, feina, i deures. Quan descansa, doncs, el teu fill?

 

Donar-li un temps per ell o ella, un temps el qual no hagi de fer res, simplement triar lliurement que vol fer, és essencial per la salut física i psíquica dels infants.

 

No ho oblidem, és una argumentació vàlida per utilizar davant de moltes famílies.

Entrevista de seguiment d'un alumne

Aquesta setmana he assistit en una reunió la qual em va agradar molt ser-hi perquè hi havia tres factors implicats: la mare - la tutora - el psicopedagog.

La trobada era per parlar sobre l'alumne. Presenta trets d'angoixa, nerviosisme, fa la feina ràpid i és poc polit. La mare estava preocupada, i creia que l'escola exigia massa al seu fill. La tutora creia que calia exigir una mica el nivell, però que era conscient que potser calia rebaixar-ho. I el psicopedagog estava al mig de les dues, defensant l'escola però reconeixent també els errors comesos.

La qüestió és mirar endavant a partir d'ara, pel bé del nen.

Mestra amb un enfocament psicopedagògic

 

En una de les hores de practiques d'aquesta setmana, el meu tutor em va ensenyar una nota que havia fet una mestra a la llibreta d'un alumne. Aquesta nota deia alguna cosa així:

 

"La presentació de la llibreta no millora, ja veuràs que si t'esforces, tot sortirà millor".

 

A partir d'aquesta reflexió, vam encentar un debat sobre la mirada de la mestra cap al nen. Tenint en compte la frase anterior, vam arribar a la conclusió que no podem demanar un esforç a l'alumne sense orientació. A més, la visió de la mestra vers aquest nen, és una visió d'alumne ("aquest alumne és mandrós"). En canvi, la mentalitat del psicopedagog ha de ser diferent. Ha de ser "si aquest nen té una mala presentació, anem a veure què li passa i com podem ajudar-lo".

 

Per acabar, reflexionar sobre el fet que jo sóc mestra. I tinc la sort de poder estudiar una carrera que em dóna eines a tenir aquesta mirada cap al nen, una mirada que va molt més enllà del sentit estrictament acadèmic.

Nova metodologia

 

Un del paper fonamental del psicopedagog del centre on faig practiques és l'assessorament sobre noves metodologies i perspectives pedagògiques per tal d'ajudar a l'aprenentatge de tots els nens i nenes.

 

Aquest any, l'escola ha impulsat un nou mètode basat en l'aprenentatge per ambients, un mètode el qual l'alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge i el mestre té un paper  més secundari, d'acompanyant. En definitiva, és aplicar tot allò que hem estat estudiant fins ara (el constructivisme, l'aprenentatge significatiu, etc.) en una nova metodologia que s'aplicarà a les tardes.

 

Durant aquesta trajectòria de canvi, el psicopedagog hi ha tingut un paper clau sobretot en relació a l'equip directiu, donant eines i arguments pedagògics per tirar-ho endavant.

Un pare preocupat

Aquesta setmana he assistit en una entrevista amb un pare, divorciat de la seva ex dona, preocupat perquè el curs que ve la seva filla marxa a viure amb la mare a Barcelona. Això implica perdre-la de vista, i ha provocat mal estar amb la relació amb la seva ex dona. 

El rol del psicopedagog ha sigut escoltar-lo activament, donar possibilitats que potser no ha contemplat (sempre recomenades, mai imposades) i valorar els punts forts que el pare ha contribuit en aquesta situació.

Un cas per pensar

Ahir vaig trobar-me davant d'un cas molt, molt dur. La mare va demanar una entrevista per parlar amb el psicopedagog per bàsicament, desfogar-se. Hi ha un panorama a casa seva, que la feina del psicopedagog és escoltar-la, més que donar consells. 

Per què? 

Doncs perquè no hi ha remeis per curar uns fills amb discapacitat mental, amb un divorci per maltractaments, amenaces de mort per part del pare, intent de suïcidi d'una de les filles,... 

Davant de casos així, el psicopedagog acompanya i "tranquilitza" a la mare, ja que s'està fent tot el possible per ajudar a aquests infants.

Questionari (CPQ)

Avui he tingut la sort de veure com el psicopedagog, a través d'una entrevista amb una alumna, li passava un qüestionari anomenat CPQ per detectar quin tipus de personalitat tenia.

La demanda venia per part de la mestra, perquè veia que l'alumna tenia una conducta estranya en determinades situacions. Així doncs, per tal de tractar-la bé, el psicopedagog ha cregut convenient fer-li l'entrevista per valorar la opinió de la nena respecte a ella mateixa.

Això tan sols ha sigut un punt de partida per fer-ne l'exploració.

Valoro molt positivament la manera com el psicopedagog ha tractat a la nena. Amb total respecte des de l'inici i plantejant-li com si fos "un joc", com si fos una persona "molt important" que ha de ser entrevistada, etc. 

Exploració logopèdica

La setmana passada vaig tenir la sort de poder estar present en una exploració logopèdica d'un alumne. Vaig aprendre molt ja que per començar, el psicopedagog li fa fer una anàlisi físic de la boca (llengua, paladar, posicions, etc.). Em va comentar que és el primer que cal fer, per si de cas hi ha algun problema físic que impedís fer o produir algun so.

Després a través d'unes imatges el nen anava dient el nom del dibuix. Les imatges eren variades, per tal de veure la pronunciació de totes les lletres. Mentrestant, el psicopedagog prenia nota de tot.

Quan va acabar, va veure que tenia una disfonia i que hi havia sons que no pronunciava correctament perquè la posició a la boca no era l'adequada. 

El següent pas és informar a la família d'aquesta informació i recomanar logopeda expert en foniatria. 

Reunions d'equip pedagògic

 

Aquesta setmana he tingut l'experiència de poder participar en una reunió d'equip pedagògic. Els membres assistents a la reunió van ser el psicopedagog de centre, una responsable de l'EAP de la comarca i l'educadora social de l'Ajuntament.

 

Es va parlar de casos en concret que hi ha a l'escola amb necessitats educatives especials, i també econòmiques. Van tractar temes com beques de menjador, de material, reforç extraescolar i seguiment acadèmic.

 

Va ser interessant poder veure els rols de cadascú dins d'aquesta reunió i la jerarquia establerta pel que fa a la presa de decisions.

Els mestres volem respostes

Aquesta setmana he tingut la sort d'assistir, durant les pràctiques, amb una entrevista entre el psicopedagog de l'escola i una mestra. La demanda ha sigut per part de la mestra, perquè té una alumna amb un dèficit mental i no sap com actuar en determinades situacions.

A part de tot el que m'ha aportat conèixer un cas com el d'aquesta alumna, he reflexionat durant tota l'entrevista sobre les respostes que els mestres esperen dels psicopedagogs. He vist com la mestra estava perduda i demanava respostes. Com a psicopedagog, les hi hem de donar. 

És per això que no sempre serà una tasca fàcil, ja que en un cas així les nostres eines som tan sols nosaltres mateixos, i caldrà donar una resposta adequada per tal que la mestra marxi amb més seguretat, amb satisfacció per haver acudit a nosaltres, i amb confiança cap a ella i cap a nosaltres. 

El context

L'escola on estic fent pràctiques és una escola concertada de Primària, situada a la Catalunya Central, la qual disposa de psicopedagog intern. El nivell socioeconòmic de les famílies és mitjà - alt. 

Això és un gran avantatge per l'escola, ja que permet tenir un professional per assessorar als mestres i a les famílies per una banda, per altra fa un seguiment dels alumnes amb necessitats educatives especials i per acabar, assessora l'equip directiu sobre noves metodologies o projectes d'innnovació.

Aquests tres eixos principals són les principals funcions del psicopedagog a l'escola. La seva actuació recau a alumnes d'entre 3 - 12 anys (Infantil i Primària).

Personalment, aquest ventall d'actuacions em permet tenir una idea global de la feina com a psicopedagog i em fa sentir que aprenc i sobretot, que tinc ganes de saber més.

Presentació i objectius

Benvinguts i benvingudes, 

Em dic Marta i vull compartir amb vosaltres, a través d'aquest blog, les meves experiències i reflexions personals durant el pràcticum I al centre de pràctiques.

L'objectiu principal d'aquest blog és un intercanvi d'idees entre les meves publicacions i els lectors que puguin llegir-ho. 

La feina de psicopedagogia és essencial per ajudar als petits i petites a desenvolupar-se de manera plena i viva. Així que us animo a compartir aquesta experiència amb mi. 

Com més participació hi hagi, més enriquiment tindrem tots plegats.