El que us explicaré en aquesta entrada és una reflexió més aviat personal, proposada pel consultor que m'acompanya i extreta dels meus propis pensaments i idees basats en l'experiència que estic tenint.
Un dels papers que té el psicopedagog a l'escola és intervenir d'una manera més clínica. Referint-me a les entrades del meu blog, penso que són aquelles que parlo del qüestionari CPQ o de l'exploració logopèdica, ja que són recursos que ens donaran respostes més aviat clíniques. Tot i així, el psicopedagog assessora i treu conclusions, però en cap moment és qui recepta medicaments (això ho fa el psiquiatre).
En canvi, un altre paper que té i és dels més recorrents, és el paper d'assessor. Vindria a referir-me a aquest rol en totes les altres entrades que he fet: assessorament a un pare preocupat, a una mestra per com tractar l'alumna, a l'equip directiu per com encarar els nous projectes, etc.
Estimat lector, estimada lectora, penseu el mateix?
No hay comentarios:
Publicar un comentario