Mostrando entradas con la etiqueta Seguiment d'alumnes amb necessitats educatives especials. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Seguiment d'alumnes amb necessitats educatives especials. Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de noviembre de 2014

Figura complexa de rei

Davant del cas que anteriorment us he comentat sobre la mala presentació en una llibreta, el psicopedagog li passa la prova de la figura complexa de rei.
 
Aquesta prova consisteix en haver de copiar, el més semblant possible, la següent figura en un altre paper:
 
 
Mentre l'alumne realitza la prova, se li donen colors diferents per després nosaltres veure per on ha començat i per on ha acabat.
 
El resultat va ser sorprenent, ja que la figura no s'assemblava de res. Això ja ens indica que hi ha una alteració. Ens dóna una senyal de com aquest nen, veu el món.
 
Per altra banda, llavors li va dir que sense mirar el model, dibuixés tot allò que recordés de la figura. Evidentment, els resultats també van ser sorprenents: no recordava res, tan sols un quadrat.
 
Aquest fet també va indicar al psicopedagog que la memòria visual, se'n veu afectada.
 
A partir d'aquests resultats, ara cal buscar la millor manera com motivar i acompanyar a l'alumne per tal que millori en els seu escrit.

domingo, 16 de noviembre de 2014

Temps de descans

Aquesta setmana, durant les practiques, he après o reflexionat sobre el temps de descans dels nens i nenes.
 
Sovint participo en reunions de pares per parlar dels seus fills perquè tenen certs comportaments no adequats a l'aula (nerviosisme, ganes de cridar l'atenció, mala presentació, etc). Llavors, comenten que la vida a casa són extraescolars, feina, i deures. Quan descansa, doncs, el teu fill?
 
Donar-li un temps per ell o ella, un temps el qual no hagi de fer res, simplement triar lliurement que vol fer, és essencial per la salut física i psíquica dels infants.
 
No ho oblidem, és una argumentació vàlida per utilizar davant de moltes famílies.

domingo, 9 de noviembre de 2014

Mestra amb un enfocament psicopedagògic

 
En una de les hores de practiques d'aquesta setmana, el meu tutor em va ensenyar una nota que havia fet una mestra a la llibreta d'un alumne. Aquesta nota deia alguna cosa així:
 
"La presentació de la llibreta no millora, ja veuràs que si t'esforces, tot sortirà millor".
 
A partir d'aquesta reflexió, vam encentar un debat sobre la mirada de la mestra cap al nen. Tenint en compte la frase anterior, vam arribar a la conclusió que no podem demanar un esforç a l'alumne sense orientació. A més, la visió de la mestra vers aquest nen, és una visió d'alumne ("aquest alumne és mandrós"). En canvi, la mentalitat del psicopedagog ha de ser diferent. Ha de ser "si aquest nen té una mala presentació, anem a veure què li passa i com podem ajudar-lo".
 
Per acabar, reflexionar sobre el fet que jo sóc mestra. I tinc la sort de poder estudiar una carrera que em dóna eines a tenir aquesta mirada cap al nen, una mirada que va molt més enllà del sentit estrictament acadèmic.



lunes, 20 de octubre de 2014

Questionari (CPQ)


Avui he tingut la sort de veure com el psicopedagog, a través d'una entrevista amb una alumna, li passava un qüestionari anomenat CPQ per detectar quin tipus de personalitat tenia.

La demanda venia per part de la mestra, perquè veia que l'alumna tenia una conducta estranya en determinades situacions. Així doncs, per tal de tractar-la bé, el psicopedagog ha cregut convenient fer-li l'entrevista per valorar la opinió de la nena respecte a ella mateixa.

Això tan sols ha sigut un punt de partida per fer-ne l'exploració.

Valoro molt positivament la manera com el psicopedagog ha tractat a la nena. Amb total respecte des de l'inici i plantejant-li com si fos "un joc", com si fos una persona "molt important" que ha de ser entrevistada, etc. 

domingo, 19 de octubre de 2014

Exploració logopèdica

La setmana passada vaig tenir la sort de poder estar present en una exploració logopèdica d'un alumne. Vaig aprendre molt ja que per començar, el psicopedagog li fa fer una anàlisi físic de la boca (llengua, paladar, posicions, etc.). Em va comentar que és el primer que cal fer, per si de cas hi ha algun problema físic que impedís fer o produir algun so.

Després a través d'unes imatges el nen anava dient el nom del dibuix. Les imatges eren variades, per tal de veure la pronunciació de totes les lletres. Mentrestant, el psicopedagog prenia nota de tot.

Quan va acabar, va veure que tenia una disfonia i que hi havia sons que no pronunciava correctament perquè la posició a la boca no era l'adequada. 

El següent pas és informar a la família d'aquesta informació i recomanar logopeda expert en foniatria.