Ahir vaig trobar-me davant d'un cas molt, molt dur. La mare va demanar una entrevista per parlar amb el psicopedagog per bàsicament, desfogar-se. Hi ha un panorama a casa seva, que la feina del psicopedagog és escoltar-la, més que donar consells.
Per què?
Doncs perquè no hi ha remeis per curar uns fills amb discapacitat mental, amb un divorci per maltractaments, amenaces de mort per part del pare, intent de suïcidi d'una de les filles,...
Davant de casos així, el psicopedagog acompanya i "tranquilitza" a la mare, ja que s'està fent tot el possible per ajudar a aquests infants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario