Aquesta setmana, durant les practiques, he après o reflexionat sobre el temps de descans dels nens i nenes.
Sovint participo en reunions de pares per parlar dels seus fills perquè tenen certs comportaments no adequats a l'aula (nerviosisme, ganes de cridar l'atenció, mala presentació, etc). Llavors, comenten que la vida a casa són extraescolars, feina, i deures. Quan descansa, doncs, el teu fill?
Donar-li un temps per ell o ella, un temps el qual no hagi de fer res, simplement triar lliurement que vol fer, és essencial per la salut física i psíquica dels infants.
No ho oblidem, és una argumentació vàlida per utilizar davant de moltes famílies.
Has fet entrades diverses amb intervencions de la psicopedagoga molt diferenciades. Et suggereixo fer una reflexió per tal de veure quines són més clíniques quines més pròpiament de psicopedagogia per tal d'esbrinar quin tipus de projecte seleccionaries per al proper pràcticum II.
ResponderEliminarD'acord, a la següent entrada em referiré a aquesta reflexió. Tot i així, tinc ganes de que el projecte del pràcticum II vagi encarat a l'assessorament en innovació. Aquest any s'està introduint a l'escola un canvi en la metodologia, i en vull una anàlisi, el seguiment i l'avaluació. Què et sembla?
ResponderEliminar