Figura complexa de rei

Davant del cas que anteriorment us he comentat sobre la mala presentació en una llibreta, el psicopedagog li passa la prova de la figura complexa de rei.

 

Aquesta prova consisteix en haver de copiar, el més semblant possible, la següent figura en un altre paper:

 

 

Mentre l'alumne realitza la prova, se li donen colors diferents per després nosaltres veure per on ha començat i per on ha acabat.

 

El resultat va ser sorprenent, ja que la figura no s'assemblava de res. Això ja ens indica que hi ha una alteració. Ens dóna una senyal de com aquest nen, veu el món.

 

Per altra banda, llavors li va dir que sense mirar el model, dibuixés tot allò que recordés de la figura. Evidentment, els resultats també van ser sorprenents: no recordava res, tan sols un quadrat.

 

Aquest fet també va indicar al psicopedagog que la memòria visual, se'n veu afectada.

 

A partir d'aquests resultats, ara cal buscar la millor manera com motivar i acompanyar a l'alumne per tal que millori en els seu escrit.

Diferenciació en les intervencions del psicopedagog

El que us explicaré en aquesta entrada és una reflexió més aviat personal, proposada pel consultor que m'acompanya i extreta dels meus propis pensaments i idees basats en l'experiència que estic tenint.

 

Un dels papers que té el psicopedagog a l'escola és intervenir d'una manera més clínica. Referint-me a les entrades del meu blog, penso que són aquelles que parlo del qüestionari CPQ o de l'exploració logopèdica, ja que són recursos que ens donaran respostes més aviat clíniques. Tot i així, el psicopedagog assessora i treu conclusions, però en cap moment és qui recepta medicaments (això ho fa el psiquiatre).

 

En canvi, un altre paper que té i és dels més recorrents, és el paper d'assessor. Vindria a referir-me a aquest rol en totes les altres entrades que he fet: assessorament a un pare preocupat, a una mestra per com tractar l'alumna, a l'equip directiu per com encarar els nous projectes, etc.

 

Estimat lector, estimada lectora, penseu el mateix?

Disculpes

Sento dir que últimament no he pogut escriure gaire al blog ja que el psicopedagog ha estat fora per formació i no hem coincicit en hores. Properament us poso al dia!

Temps de descans

Aquesta setmana, durant les practiques, he après o reflexionat sobre el temps de descans dels nens i nenes.

 

Sovint participo en reunions de pares per parlar dels seus fills perquè tenen certs comportaments no adequats a l'aula (nerviosisme, ganes de cridar l'atenció, mala presentació, etc). Llavors, comenten que la vida a casa són extraescolars, feina, i deures. Quan descansa, doncs, el teu fill?

 

Donar-li un temps per ell o ella, un temps el qual no hagi de fer res, simplement triar lliurement que vol fer, és essencial per la salut física i psíquica dels infants.

 

No ho oblidem, és una argumentació vàlida per utilizar davant de moltes famílies.

Entrevista de seguiment d'un alumne

Aquesta setmana he assistit en una reunió la qual em va agradar molt ser-hi perquè hi havia tres factors implicats: la mare - la tutora - el psicopedagog.

La trobada era per parlar sobre l'alumne. Presenta trets d'angoixa, nerviosisme, fa la feina ràpid i és poc polit. La mare estava preocupada, i creia que l'escola exigia massa al seu fill. La tutora creia que calia exigir una mica el nivell, però que era conscient que potser calia rebaixar-ho. I el psicopedagog estava al mig de les dues, defensant l'escola però reconeixent també els errors comesos.

La qüestió és mirar endavant a partir d'ara, pel bé del nen.

Mestra amb un enfocament psicopedagògic

 

En una de les hores de practiques d'aquesta setmana, el meu tutor em va ensenyar una nota que havia fet una mestra a la llibreta d'un alumne. Aquesta nota deia alguna cosa així:

 

"La presentació de la llibreta no millora, ja veuràs que si t'esforces, tot sortirà millor".

 

A partir d'aquesta reflexió, vam encentar un debat sobre la mirada de la mestra cap al nen. Tenint en compte la frase anterior, vam arribar a la conclusió que no podem demanar un esforç a l'alumne sense orientació. A més, la visió de la mestra vers aquest nen, és una visió d'alumne ("aquest alumne és mandrós"). En canvi, la mentalitat del psicopedagog ha de ser diferent. Ha de ser "si aquest nen té una mala presentació, anem a veure què li passa i com podem ajudar-lo".

 

Per acabar, reflexionar sobre el fet que jo sóc mestra. I tinc la sort de poder estudiar una carrera que em dóna eines a tenir aquesta mirada cap al nen, una mirada que va molt més enllà del sentit estrictament acadèmic.

Nova metodologia

 

Un del paper fonamental del psicopedagog del centre on faig practiques és l'assessorament sobre noves metodologies i perspectives pedagògiques per tal d'ajudar a l'aprenentatge de tots els nens i nenes.

 

Aquest any, l'escola ha impulsat un nou mètode basat en l'aprenentatge per ambients, un mètode el qual l'alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge i el mestre té un paper  més secundari, d'acompanyant. En definitiva, és aplicar tot allò que hem estat estudiant fins ara (el constructivisme, l'aprenentatge significatiu, etc.) en una nova metodologia que s'aplicarà a les tardes.

 

Durant aquesta trajectòria de canvi, el psicopedagog hi ha tingut un paper clau sobretot en relació a l'equip directiu, donant eines i arguments pedagògics per tirar-ho endavant.