El millor sistema segurament no existeix. Ningú té la
fórmula màgica per educar, però sí tinc clar que cal canviar coses que ara
mateix no funcionen. Per començar, partim de la teoria que “l’ésser humà, és
curiós per naturalesa”. Naixem tenint ganes de descobrir el món, de saber què
passa a l’entorn, en definitiva, naixem amb ganes d’aprendre. No obstant, a
mida que anem creixent, les ganes d’aprendre s’apaguen: arribem a la primària,
i ja estem desmotivats, no volem treballar, no volem aprendre, no volem
descobrir. És lògic, el mestre és el transmissor del coneixement, ells aprenen
a través de l’escolta, i si a casa no han entès res, els toca estudiar i
repassar. Els nostres alumnes ens estan “demanant a crits” que no estem tenint
en compte les seves necessitats, ni els seus interessos, ni la manera com el
seu cervell pot aprendre.
La neurobiologia està demostrant avui en dia la
relació que hi ha entre el cervell i l’aprenentatge. Per una banda, demostra
que hi ha una relació entre la quantitat d’experiència que ha tingut l’individu
(manipulant, practicant,...) i el canvi estructural del cervell. Per altra
banda, quan aprenem una cosa nova i la podem relacionar amb una experiència que
hem viscut, augmenta la nostra concentració i també satisfacció. I és que quan
aprenem una cosa que ens agrada, queda reforçat a la nostra memòria i podem
parlar d’aprenentatge significatiu.
