Espais d'aprenentatge

El pràcticum II gira entorn a la orientació del claustre en quant als espais d'aprenentatge. Vaig fer una entrada reflexionant sobre la idea d'un canvi en el sistema educatiu, i el fet de creure i apostar per uns espais d'aprenentatge és el primer pas per avanaçar cap a una innovació metodològica i educativa.

 

Durant les pràctiques a l'escola estic observant el dia a dia del claustre: com estan vivin el canvi? Què necessiten? Com els puc orientar? 

 

Tot canvi genera inquietuds, i ara mateix necessiten una guia per tirar endavant aquest projecte. És per això que aquesta setmana he estat amb el psicopedagog analitzant com poder fer un Projecte d'un espai: què tenir en compte, les etapes evolutives dels nens/es, material adient,...

 

La redacció del projecte està molt avançada, i recomano el següent llibre a tothom perquè a mi m'ha ajudat molt per aclarar moltes idees, i tirar aquest pràcticum endavant:

 

"Educar para ser", de Rebeca Wild.

Pautes d'observació - primer pas

Aquesta setmana tal i com ja us vaig comentar he estat treballant amb la pauta d'observació pel claustre. És per això que m'he plantejat les següents qüestions pel que fa a l'observació:

 

A QUI? A tothom. Fins i tot aquell alumne que passa més desaparcebut.

ON? A l'espai d'aprenentatge.

QUAN? Sempre que sigui possible.

COM? Qüestió difícil: de quina manera podem observar? Crec que la resposta és àmplia, i cadascú tindrà la seva manera, però per resoldre aquesta pregunta ens hem de plantejar el QUÈ.

QUÈ? Punt clau. Què observo? Quines característiques tenen els nens i nenes que vénen al meu espai? En quina etapa evolutiva es troben? Com es relaiconen entre ells?

 

Aquesta semana estic treballant sobre el QUÈ observar. A l'escola, cada etapa haurà de tenir la seva pauta d'observació basada en el tipus d'alumnes que tenen.

 

Sí, una gran feinada, però un cop estigui fet serà de gran utilitat per l'equip de mestres!

Pautes d'observació

Partir de les necessitats del claustre em va fer veure que volien una pauta d'observació que guiés l'avaluació durant els espais d'aprenentatge. Aquesta setmana porto reunint-me amb el psicopedagog per veure com podem encarar-ho. Per una banda, cal tenir clar les etapes evolutives de Piaget com a referència per veure què hem d'observar de cada alumne segons l'edat que té. Per altra, adaptar-ho a l'espai on ens trobem.

 

En el meu cas, com que el projecte que faré estarà centrat a l'espai "Sense límit", un espai de temàtica matemàtica, la pauta anirà encarrilada amb aquest tema.

 

Quan la tingui enllestida, us en faré cinc cèntims!! De moment, només pren forma, per tant cal esperar uns dies més!

Conclusions primera enquesta

Després de fer-ne el buidatge, tinc clar que el projecte final del meu pràcticum II no hi pot faltar:

 

- Justificació teórica pel canvi metodològic (eines per defensar-ho)

- Projecte d'un espai d'aprenentatge

- Pauta d'observació per avaluar els alumnes

- Pauta d'anàlisi per detectar si l'espai i els materials són adequats o no.

 

A partir d'ara, caldrà anar-hi treballant amb el suport del psicopedagog de centre i la consultora de pràctiques fins poder presentar el treball final al claustre.

 

Cada vegada estic més convençuda que aquest pràcticum II tindrà una gran utilitat per la meva formació. L'orientació per a la innovació metodològica és un camp que interpreto serà molt necessari en els propers anys dins la majoria d'escoles del país.

Buidatge de la primera enquesta

Abans de setmana Santa vaig passar l'enquesta al claustre per veure quines eren les seves necessitats de cara a afrontar el canvi metodològic. L'enquesta es basava en tres preguntes:

 

1.     COM VIUS EL CANVI METODOLÒGIC?

2.     QUINES PORS TENS PER AFORNTAR-HO?

3.     APUNTA SI TENS ALGUNA NECESSITAT QUE T’AGRADARIA SOLUCIONAR:

Ja he fet el buidatge, i els resultats han sigut els següents:

1. La majoria de persones el viuen amb entusiasme, tot i que comenten que tenen inquietuds i dubtes a resoldre.

2. Ha sortit el tema de l'avaluació i de l'observació: com avaluem als alumnes? com fem l'observació?

3. Els agradaria tenir alguna pauta d'observació, els agradaria saber i analitzar si el seu espai d'aprenentatge és útil i correcte i, per últim, tenir eines per defensar el canvi metodològic.

Quin és el millor sistema educatiu? Cal un canvi? Reflexionem-hi.

El millor sistema segurament no existeix. Ningú té la fórmula màgica per educar, però sí tinc clar que cal canviar coses que ara mateix no funcionen. Per començar, partim de la teoria que “l’ésser humà, és curiós per naturalesa”. Naixem tenint ganes de descobrir el món, de saber què passa a l’entorn, en definitiva, naixem amb ganes d’aprendre. No obstant, a mida que anem creixent, les ganes d’aprendre s’apaguen: arribem a la primària, i ja estem desmotivats, no volem treballar, no volem aprendre, no volem descobrir. És lògic, el mestre és el transmissor del coneixement, ells aprenen a través de l’escolta, i si a casa no han entès res, els toca estudiar i repassar. Els nostres alumnes ens estan “demanant a crits” que no estem tenint en compte les seves necessitats, ni els seus interessos, ni la manera com el seu cervell pot aprendre.

 

La neurobiologia està demostrant avui en dia la relació que hi ha entre el cervell i l’aprenentatge. Per una banda, demostra que hi ha una relació entre la quantitat d’experiència que ha tingut l’individu (manipulant, practicant,...) i el canvi estructural del cervell. Per altra banda, quan aprenem una cosa nova i la podem relacionar amb una experiència que hem viscut, augmenta la nostra concentració i també satisfacció. I és que quan aprenem una cosa que ens agrada, queda reforçat a la nostra memòria i podem parlar d’aprenentatge significatiu.